Physical Address
304 North Cardinal St.
Dorchester Center, MA 02124
Physical Address
304 North Cardinal St.
Dorchester Center, MA 02124
Notícies a la Catalana
Notícies a la Catalana

Els Mustang és un grup musical de rock i pop espanyol (barcelonès) de la dècada dels 60 format per Santi Carulla (veu), Marco Rossi (guitarra solista), Antonio Mercadé (guitarra rítmica), Miguel Navarro García (baix) i Tony Miy.
Els inicis de Los Mustang cal trobar-los al Club San Carlos, on es reunien els joves músics inspirats per la nova onada musical. Tres dels components del grup procedents del Poble-sec: Marco Rossi Ezquerda (n. Barcelona, 1942 – Roses, 2015), Miguel Navarro García (n. Barcelona, 1943 – 2026) i Antonio Mercadé Marzal (n. Barcelona, 1945), van suposar l’embrió del grup. Als seus inicis, Los Mustang era un grup instrumental inspirat en l’estil de The Shadows. Amb l’entrada de Santiago Carulla Hernández (n. Barcelona, 1944) (procedent dels Sírex) no només va dotar el grup d’un cantant sinó que el grup va començar a prendre una notorietat a la ciutat, i qui més tard es convertiria en el centre del quintet a causa de la imatge i professionalitat, quintet que va completar la bateria Antonio Mier Ro. 2021).
Al mes d’octubre de 1962, Els Mustang graven el seu primer disc per a EMI-Odeó amb versions de cançons estrangeres com 500 milles de Peter, Paul and Mary, Madison twist de Johnny Hallyday més ho he de saber. Els Mustang començaven a explotar aquest filó de la recopilació d’aquests temes estrangers que traduïen a l’espanyol, fins i tot abans de l’arribada a Espanya de l’original, cosa que el públic desitjava per desconeixement d’altres idiomes. De fet, en gairebé 40 anys de feina, només van publicar 16 temes propis.
El 1963 van llançar quatre discos on va destacar Telestar, un instrumental ple d’efectes sonors, una mica avançat per a l’època que interpretaven The Tornados. A més, van realitzar versions de Capri es va acabar (Hervé Vilard), La meva Vida (Alain Barrière), El Món (Jimmy Fontana) i sobretot, de The Beatles. I és que el 1964, van realitzar les versions de cançons del quartet de Liverpool: Please Please Me, Conéixer-te Millor, Ningú Respondre o Un Bitllet Comprar. Però, sobretot, la seva versió més coneguda seria la del Submarí Groc on vendria 130 000 còpies només a Espanya. El 1966 en un festival d’ídols on es van presentar al costat de grups com Els Bravos, Els Brincos i Els Sírex, ells es van emportar el trofeu dels més populars.
Els Mustang van continuar el seu camí de la mateixa manera que l’havien iniciada, acaparant versions. Però a la dècada dels 70, Els Mustang aposten fort amb temes inèdits i dins de la línia psicodèlica, aquí va aparèixer Mustang, Regne Prohibit De l’Himàlaia (parts I i II), aquestes són cançons conceptuals, on parlen de civilitzacions avançades i anteriors a la nostra, basant-se en les teories de I A principis de 1970, Els Mustang visiten Cuba, on van tocar a la ciutat de Varadero. El 1970 Marco Rossi va passar a ocupar-se dels aspectes tècnics i administratius del grup, reemplaçat a la guitarra per Juan José Calvo Sánchez (n. Barcelona, 1947), també component de Los Sírex. El 1973 expira el contracte amb la disquera EMI i desapareixen.
Després d’anys de silenci, a la dècada de 1980 reapareixen després del revival del pop i graven un nou àlbum on van incloure una vegada més el seu estil, versions d’oldies i així s’han mantingut realitzant presentacions com la del 1998 al costat dels seus arxirivals Los Sírex. El 1999, publiquen un disc per celebrar els 40 anys de la seva història de la banda i on col·laboren artistes de la talla de Luis Eduardo Aute, Dyango, Cliff Richard, El Duo Dinámico o Jimmy Fontana.