Rosa María Sardà

Rosa Maria Sardà i Tàmaro (Barcelona, 30 de juliol del 1941 – Barcelona, 11 de juny de 2020) fou una actriu de teatre, cinema i televisió catalana.

Biografia

Pertanyia a una família molt vinculada amb l’espectacle: el seu besavi, la seva àvia i una cosina van ser actors. Era la germana gran del periodista i showman televisiu Xavier Sardà, i el seu fill, Pol Mainat també actor, que va tenir amb la seva parella Josep Maria Mainat, membre del trio còmic La Trinca, amb qui no es va arribar a casar.

De formació autodidacta, començà a fer teatre d’afeccionats en el seu barri natal, Horta. El 1962 va fer el salt al teatre professional, a la companyia de Dora Santacreu i Carlos Lucena, amb l’obra Cena de matrimonios, d’Alfonso Paso i, d’aquesta companyia, passà a la d’Alejandro Ulloa i, posteriorment, a la de Pau Garsaball, amb l’obra En Baldiri de la Costa. Amb posterioritat, entrà en el camp televisiu (el 1975, protagonitzant Una vella, coneguda olor, de Josep Maria Benet i Jornet i el 1979, portant el programa Festa amb Rosa Maria Sardà) i el cinematogràfic (amb El vicari d’Olot, de Ventura Pons).

En actiu des de la dècada del 1970, va començar com a actriu còmica, però més tard va participar en nombrosos projectes en diversos registres en teatre, cinema i televisió en català i castellà. Va guanyar nombrosos premis i és considerada una excel·lent actriu.

El 24 de juliol de 2017 va retornar la Creu de Sant Jordi que la Generalitat de Catalunya li atorgà l’any 1994, i posteriorment recomanà a Isabel Coixet que també retornés la seva.

Va morir l’11 de juny de 2020 als 78 anys a causa d’un càncer.

Filmografia

• 1970: El certificado, de Vicent Lluch i Tamarit

• 1979: Festa amb Rosa Maria Sardà, sèrie de TV dirigida per Sergi Schaaff
• 1980: El vicari d’Olot, de Ventura Pons
• 1982: Puny clos, d’Ildefons Duran
• 1984: Ahí te quiero ver, programa televisiu en què feia de presentadora
• 1986: La ràdio folla, de Francesc Bellmunt
• 1986: La Rambla de les floristes, producció per a la televisió dirigida per Orestes Lara, basada en l’obra de Josep Maria de Sagarra
• 1987: Moros y cristianos, de Luis García Berlanga
• 1989: Romàntic, d’Aurora Corominas
• 1990: El anónimo, ¡vaya papelón!, d’Alfonso Arandia
• 1990: Rateta, rateta, de Francesc Bellmunt
• 1990: Un submarí a les estovalles, d’Ignasi P. Ferré
• 1991: Ho sap el ministre?, de Josep Maria Forn
• 1992: ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?, de Manuel Gómez Pereira
• 1992: La febre d’or, de Gonzalo Herralde
• 1993: El cianuro… ¿sólo o con leche?, de José Miguel Ganga
• 1994: Alegre ma non troppo, de Fernando Colomo
• 1994: L’enfonsament del Titanic, d’Antonio Chavarrías Ocaña
• 1994: Enciende mi pasión, de José Miguel Ganga
• 1994: Escenes d’una orgia a Formentera, de Francesc Bellmunt
• 1995: El efecto mariposa, de Fernando Colomo
• 1995: Parella de tres, d’Antoni Verdaguer i Serra
• 1995: Suspiros de España (y Portugal), de José Luis García Sánchez
• 1996: Actrius, de Ventura Pons sobre guió de Josep Maria Benet i Jornet
• 1996: La duquesa roja, de Francesc Betriu i Cabeceran
• 1997: Airbag, de Juanma Bajo Ulloa
• 1997: Carícies, de Ventura Pons
• 1997: Grandes ocasiones, de Felipe Vega
• 1997: Siempre hay un camino a la derecha, de José Luis García Sánchez
• 1998: Amic/Amat, de Ventura Pons sobre guió de Benet i Jornet
• 1998: La niña de tus ojos, de Fernando Trueba
• 1998: Mátame mucho, de José Ángel Bohollo
• 1999: Todo sobre mi madre, de Pedro Almodóvar
• 2000: Anita no perd el tren, de Ventura Pons
• 2000: Homenots, sèrie de televisió dirigida per Sergi Schaaff, basada en l’obra de Josep Pla
• 2001: Sin vergüenza, de Joaquim Oristrell
• 2001: Torrente 2: Misión en Marbella, de Santiago Segura
• 2002: A mi madre le gustan las mujeres, de Daniela Fejerman
• 2002: Deseo, de Gerardo Vega
• 2002: Dos tipos duros, de Juan Martínez Moreno
• 2002: El embrujo de Shanghai, de Fernando Trueba
• 2002: El viaje de Carol, d’Imanol Uribe
• 2003: Te doy mis ojos, d’Icíar Bollaín
• 2005: Abuela de verano, sèrie de TV basada en l’obra de Rosa Regàs i Pagès Diario de una abuela de verano
• 2006: Vete de mí, de Víctor García León
• 2007: Barcelona (un mapa), de Ventura Pons
• 2007: Chuecatown, de Juan Flahn
• 2008: Rivales, de Fernando Colomo
• 2010: La vida empieza hoy, de Laura Mañá
• 2011: Maktub, de Paco Arango
• 2012: Any de Gràcia, de Ventura Pons
• 2015: Rey Gitano, de Juanma Bajo Ulloa
• 2015: Ocho apellidos catalanes d’Emilio Martínez-Lázaro
• 2016: La reina de España, de Fernando Trueba
• 2018: Segunda oportunidad, d’Álvaro de Armiñán
• 2019: Salir del ropero, d’Ángeles Reiné

Teatre

Com a actriu

• 1964: Los cinco minutos de Margot de Louis Verneuil. Estrenada al Teatre Guimerà de Barcelona.
• 1968: Las noches bajas de Ana o mi marido tiene un turca, original de Rafael Richart. Al Teatre Victòria (Barcelona)
• 1976: Roses roges per a mi de Sean O’Casey
• 1982: Duet per a un sol violí de Tom Kempinski.
• 1982: Yo me bajo en la próxima, ¿y usted? d’Adolfo Marsillach
• 1985: Mare Coratge de Bertolt Brecht
• 1992: L’hostal de la Glòria de Josep Maria de Sagarra
• 2004: Witt (títol original: Wit) de Margaret Edson
• Sopa de pollastre amb ordi d’Arnold Wesker
• Tot esperant Godot de Samuel Beckett
• Quan la ràdio parlava de Franco de Josep Maria Benet i Jornet
• Terra baixa d’Àngel Guimerà
• El balcó de Jean Genet

Com a directora

• 1989: Ai carai, de Josep Maria Benet i Jornet
• 1994: Shirley Valentine de Willy Russell
• 1994: Fugaç de Josep Maria Bernet i Jornet
• 1996: El visitant d’Eric-Emmanuel Schmitt
• 1999: Cantonada Brossa, conjuntament amb Josep Maria Mestres, Josep Muntanyès i Lluís Pasqual. Premi de la Crítica de Barcelona

Principals premis i reconeixements

• 1979: Premi FAD Sebastià Gasch
• 1979-1980: Memorial Margarida Xirgu per Rosa i Maria i El balcó
• 1993: Premi de cinematografia de la Generalitat de Catalunya
• 1994: Creu de Sant Jordi
• 1994: Goya a la millor actriu de repartiment per ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?
• 1997: Premi Butaca a la millor actriu catalana de cinema per Actrius
• 2002: Goya a la millor actriu de repartiment per Sin vergüenza
• 2003: Fotogramas de Plata
• 2001: Unión de Actores
• 2001: Festival Internacional de Cine de Mar del Plata, menció especial per Anita no perd el tren
• 2004: Premi Butaca a la millor actriu de teatre, per Wit
• 2009: Premi Internacional Terenci Moix especial del Jurat
• 2010: Medalla d’Or de l’Acadèmia espanyola de cinema
• 2015: Premi Miramar d’Honor, atorgat pel Consell Assessor de RTVE a Catalunya.
• 2015: Premi Max d’honor, atorgat per la Fundació SGAE.
• 2016: Premi Feroz d’Honor
• 2016: Gaudí d’Honor